Ja fa temps que la empremta de l’home al mar és ben evident, però en aquests últims la problemática amb els plàstics ha arribat a un extrems insostenibles. Des del Club ens agradaria contribuir a la reducció de la presència d’aquest material a l’ecosistema marí. Per aquest motiu, li dediquem aquest article.
El plàstic va inventar-se a finals del segle XIX, però no va ser fins a mitjans del segle XX quan es va començar a produir a gran escala. S’iniciava la cultura de l’usar i llençar, una manera de consumir, que tot i començar relativament tard, ha provocat i provoca conseqüències alarmants. El plàstic triga entre 500 i mil anys en desaparèixer, pel que el volum de residus només fa que crèixer.
El problema és especialment amenaçador pels ecosistemes oceànics. Només algunes dades:
Tots hem vist imatges d’autèntics mar de plàstic enmig dels oceans. Són zones on hi ha més plàstic en suspensió que plàncton. La més gran és la del Pacífic, que supera les dimensions d’Estats Units.
Les conseqüències, però, van molt més enllà. Els residus plàstics s’acaben introduint a les cadenes alimentaries de l’ecosistema marí. Més d’un milió d’aus marines i uns 100.000 mamífers perden la vida cada any. Molts moren asfixiats o mutilats perquè queden atrapats entre plàstics. Altres perquè ingereixen microplàstics, les partícules més petites. La introducció del plàstic a la cadena alimentària també és un risc per la salut humana.
Econòmicament també és insostenible. La neteja dels 50.000 km de costa i platja a Europa té un cost anual d’entre 194 i 630 milions d’euros. Provoca danys i pèrdues al sector pesquer europeu d’uns 61,7 milions d’euros anuals i perjudica també al sector turístic.
Actualment es recicla un 14% dels residus de plàstic que es produeixen en tot el món i només el 2% es reutilitza. Moltes tonelades acaben a l’abocador.
Per tot això, cal canviar radicalment la producció, l’ús i la gestió del plàstic a nivell global. En aquest sentit, el paper del consumidor també és clau. Escollir el que comprem, com ho transportem i què fem amb el plàstic resultant, que evidentment no llençarem a l’aigua, és una petita aportació per poder seguir gaudint del mar. Us donem uns quants consells:
Protegim el mar per seguir-ne gaudint, ens ajudes?